Mal de cap d'un adolescent

Què tenen el nostres adolencentes al cap, tu què creus que estaran fent, quin és el seu divertiment?. llegiu açó i us fareu una idea.

Tinc un paquet de “quicos” al cap, que hem crida, que m'atrau, que em xiscla, menja’m! No ho puc resistir. N’agafe un, i a poc a poc me'l porte a la boca, i n’agafe un altre i altre i tres i quatre i cinc i sis. no puc parar és un vici. Maleït vici radical! Que em rosega, no el puc deixar.

Comence a sentir una angoixosa punxada a l'estómac, tindré algú travessat. Maleïts “quicos”! Maleït vici! I dic prou!

Comence a experimentar una sensació que ..oh! ja l'havia experimentat abans, tinc la boca, la gola, els budells pegats, ressecs i entravessat. Em cou la llengua i fins els dents els tinc salats. Tinc set, em pense que no puc aguantar. La set que m'ha corroït tot el cos com si fora un cuc que haguera corroït una poma podrida. I ahí està ella tan fresqueta, tan bonica, amb els seu gest, amb el seu gas, més roí encara que la sal. Ahí està la Coca-cola, deessa Coca-cola, meravellosa, fada, majestuosa i desitjada Coca-cola. Li done un glop i altre i tres i quatre i cinc i una nova sensació recorre tot el meu cos indeleble, vici dolç, no puc parar, quina sensació més meravellosa.

Continue amb la Coca-cola, amb els “quicos”, tinc l'estómac enfitat. Maleïts “quicos”, maleïda Coca-cola! Però estan tan bons. No puc parar. Què bons que estan els vicis, què desitjables. Què bona està la roïna coca…cola, i la Fanta i la soda i la llimonada i la cervesa i el vi i el vodka, i què bo està Josep i Carles i Joan i i i i i i i i i ...

El cap em dona voltes i més voltes i milions d'idees s'amunteguen al meu cap, no estic acostumada, mai tinc idees, mai tinc pensaments. La meua matèria gris es fon, està xorrant, s’emporta la meua vida i jo no dic no. Però ja no puc parar, ja no sóc capaç de raonar i hem deixe portar. Tot per un paquet de “quicos”.