jueves, 14 de enero de 2010
martes, 12 de enero de 2010
Crea els teus propis Haikús
Hola amics i amigues:
Hui us proposem un altre exercici de creació poètica: els Haikús.
Es tracta de tancar composicions poètiques encetades per una altra persona. És com una variant de les tanques, encara que ací sols heu de composar el vers final d’un conjunt de tres versos. Però ara sí que heu d'intentar compondre versos que rimen.
Aquest és un exercici que ens dóna de nou l’oportunitat de treballar en grup. Així doncs, una opció és fer-ho per parelles. Un membre crea els dos primers versos i l’altre ha d’acabar la composició amb el vers final.
Però com sempre el més fàcil per a aprendre és que veieu un exemple, ahí va: aquests versos estan iniciats per Alex i els ha tancat Josep.
Vinga, animeu-vos a construir els vostres Haikús.
Fins prompte.
Simbiosi
Dolça nuesa
la que tu m’ofereixes,
blanca tendresa.
El teu somriure,
alegria de viure,
a mi em fa lliure.
no vull que plores
damunt la cendra viva
d’aquelles hores.
El meu món ets tu,
a través teu veig la llum,
finestra oberta.
Hui us proposem un altre exercici de creació poètica: els Haikús.
Es tracta de tancar composicions poètiques encetades per una altra persona. És com una variant de les tanques, encara que ací sols heu de composar el vers final d’un conjunt de tres versos. Però ara sí que heu d'intentar compondre versos que rimen.
Aquest és un exercici que ens dóna de nou l’oportunitat de treballar en grup. Així doncs, una opció és fer-ho per parelles. Un membre crea els dos primers versos i l’altre ha d’acabar la composició amb el vers final.
Però com sempre el més fàcil per a aprendre és que veieu un exemple, ahí va: aquests versos estan iniciats per Alex i els ha tancat Josep.
Vinga, animeu-vos a construir els vostres Haikús.
Fins prompte.
Simbiosi
Dolça nuesa
la que tu m’ofereixes,
blanca tendresa.
El teu somriure,
alegria de viure,
a mi em fa lliure.
no vull que plores
damunt la cendra viva
d’aquelles hores.
El meu món ets tu,
a través teu veig la llum,
finestra oberta.
lunes, 11 de enero de 2010
Mal de cap d'un adolescent
Què tenen el nostres adolencentes al cap, tu què creus que estaran fent, quin és el seu divertiment?. llegiu açó i us fareu una idea.
Tinc un paquet de “quicos” al cap, que hem crida, que m'atrau, que em xiscla, menja’m! No ho puc resistir. N’agafe un, i a poc a poc me'l porte a la boca, i n’agafe un altre i altre i tres i quatre i cinc i sis. no puc parar és un vici. Maleït vici radical! Que em rosega, no el puc deixar.
Comence a sentir una angoixosa punxada a l'estómac, tindré algú travessat. Maleïts “quicos”! Maleït vici! I dic prou!
Comence a experimentar una sensació que ..oh! ja l'havia experimentat abans, tinc la boca, la gola, els budells pegats, ressecs i entravessat. Em cou la llengua i fins els dents els tinc salats. Tinc set, em pense que no puc aguantar. La set que m'ha corroït tot el cos com si fora un cuc que haguera corroït una poma podrida. I ahí està ella tan fresqueta, tan bonica, amb els seu gest, amb el seu gas, més roí encara que la sal. Ahí està la Coca-cola, deessa Coca-cola, meravellosa, fada, majestuosa i desitjada Coca-cola. Li done un glop i altre i tres i quatre i cinc i una nova sensació recorre tot el meu cos indeleble, vici dolç, no puc parar, quina sensació més meravellosa.
Continue amb la Coca-cola, amb els “quicos”, tinc l'estómac enfitat. Maleïts “quicos”, maleïda Coca-cola! Però estan tan bons. No puc parar. Què bons que estan els vicis, què desitjables. Què bona està la roïna coca…cola, i la Fanta i la soda i la llimonada i la cervesa i el vi i el vodka, i què bo està Josep i Carles i Joan i i i i i i i i i ...
El cap em dona voltes i més voltes i milions d'idees s'amunteguen al meu cap, no estic acostumada, mai tinc idees, mai tinc pensaments. La meua matèria gris es fon, està xorrant, s’emporta la meua vida i jo no dic no. Però ja no puc parar, ja no sóc capaç de raonar i hem deixe portar. Tot per un paquet de “quicos”.
Tinc un paquet de “quicos” al cap, que hem crida, que m'atrau, que em xiscla, menja’m! No ho puc resistir. N’agafe un, i a poc a poc me'l porte a la boca, i n’agafe un altre i altre i tres i quatre i cinc i sis. no puc parar és un vici. Maleït vici radical! Que em rosega, no el puc deixar.
Comence a sentir una angoixosa punxada a l'estómac, tindré algú travessat. Maleïts “quicos”! Maleït vici! I dic prou!
Comence a experimentar una sensació que ..oh! ja l'havia experimentat abans, tinc la boca, la gola, els budells pegats, ressecs i entravessat. Em cou la llengua i fins els dents els tinc salats. Tinc set, em pense que no puc aguantar. La set que m'ha corroït tot el cos com si fora un cuc que haguera corroït una poma podrida. I ahí està ella tan fresqueta, tan bonica, amb els seu gest, amb el seu gas, més roí encara que la sal. Ahí està la Coca-cola, deessa Coca-cola, meravellosa, fada, majestuosa i desitjada Coca-cola. Li done un glop i altre i tres i quatre i cinc i una nova sensació recorre tot el meu cos indeleble, vici dolç, no puc parar, quina sensació més meravellosa.
Continue amb la Coca-cola, amb els “quicos”, tinc l'estómac enfitat. Maleïts “quicos”, maleïda Coca-cola! Però estan tan bons. No puc parar. Què bons que estan els vicis, què desitjables. Què bona està la roïna coca…cola, i la Fanta i la soda i la llimonada i la cervesa i el vi i el vodka, i què bo està Josep i Carles i Joan i i i i i i i i i ...
El cap em dona voltes i més voltes i milions d'idees s'amunteguen al meu cap, no estic acostumada, mai tinc idees, mai tinc pensaments. La meua matèria gris es fon, està xorrant, s’emporta la meua vida i jo no dic no. Però ja no puc parar, ja no sóc capaç de raonar i hem deixe portar. Tot per un paquet de “quicos”.
El mètode N+7
Hola, hui us proposem un altre exercici creatiu:
Amb l’ajuda d’un poema inicial i del diccionari podreu crear poemes molt interessants. El procediment a seguir és molt fàcil, heu d’agafar el poema a partir del qual aneu a treballar i substituir la paraula inicial i final de cada vers per aquella que en el diccionari ocupe el setè lloc a continuació seua. De vegades no tindrà cap sentit, en eixe cas dóna igual que siga la que fa sis o la que fa huit, pots fer tants canvis gramaticals com vulgues, l’important és que a tu t’agrade com queda.
Però com sempre el més fàcil és veure un exemple.
El poema inicial és del genial escriptor Joan Fuster:
Criatura dolcíssima - que fores
la sola riba forta, un deix d'idea,
la mà que entre les meues perdurava!
Criatura dolcíssima o miracle
total o prosperada llum - que fores
grat de llavis pertot i branca exempta!
Criatura dolcíssima i fondària
i visitació de mots atònits
i pietat complida i cim - que fores ...
I el resultat final seria aquest:
Crisàlida dolcíssima – que fores
la sola riera forta, ma deixebla d’identitat
madura que entre les meues mans perdurara!
Crisàlida dolcíssima o miratge
total o propera lluna – que fores
gratitud de llebeig pertot i brasa exempta!
Crisàlida dolcíssima i fonedissa,
vital de motius atònits
en una pila complida, cimal meu – que fores.
Vinga, animeu-vos a fer la vostra composició.
Amb l’ajuda d’un poema inicial i del diccionari podreu crear poemes molt interessants. El procediment a seguir és molt fàcil, heu d’agafar el poema a partir del qual aneu a treballar i substituir la paraula inicial i final de cada vers per aquella que en el diccionari ocupe el setè lloc a continuació seua. De vegades no tindrà cap sentit, en eixe cas dóna igual que siga la que fa sis o la que fa huit, pots fer tants canvis gramaticals com vulgues, l’important és que a tu t’agrade com queda.
Però com sempre el més fàcil és veure un exemple.
El poema inicial és del genial escriptor Joan Fuster:
Criatura dolcíssima - que fores
la sola riba forta, un deix d'idea,
la mà que entre les meues perdurava!
Criatura dolcíssima o miracle
total o prosperada llum - que fores
grat de llavis pertot i branca exempta!
Criatura dolcíssima i fondària
i visitació de mots atònits
i pietat complida i cim - que fores ...
I el resultat final seria aquest:
Crisàlida dolcíssima – que fores
la sola riera forta, ma deixebla d’identitat
madura que entre les meues mans perdurara!
Crisàlida dolcíssima o miratge
total o propera lluna – que fores
gratitud de llebeig pertot i brasa exempta!
Crisàlida dolcíssima i fonedissa,
vital de motius atònits
en una pila complida, cimal meu – que fores.
Vinga, animeu-vos a fer la vostra composició.
domingo, 10 de enero de 2010
Acròstic
adjuntem un nou exemple d'un acròstic per que s'animeu a fer-ne un. El meu nom és Natali
No em digues res, no em deixes caure
Ara vull volar sola,vull caure jo.
Tempestes continues, gèlides mirades
Ara la mar en calma,
Llàgrimes vessades per mi, amargues, dolces, blaves
Innolvidables moments, MARE.
No em digues res, no em deixes caure
Ara vull volar sola,vull caure jo.
Tempestes continues, gèlides mirades
Ara la mar en calma,
Llàgrimes vessades per mi, amargues, dolces, blaves
Innolvidables moments, MARE.
viernes, 8 de enero de 2010
Al•literacions
Hola, hui us proposem una altra possibilitat per a crear els vostres propis escrits. Es tracta d’una mena d’híbrid entre un poema i un embarbussament (allò que en castellà anomenem trabalenguas). Heu de triar a l’atzar 5 ó 6 consonants i després amb l’ajuda de les vocals intentar fer un joc de paraules. Intenteu que rimen en la mesura d’allò possible. Com sempre us adjuntem un exemple per a que acabeu de veure-ho més clar.
Sol per a músics
Assaja sols el sol,
el si sí el saps.
Si ja el si saps
i jo el la ja sé,
sols és el sol.
Fins prompte.
Sol per a músics
Assaja sols el sol,
el si sí el saps.
Si ja el si saps
i jo el la ja sé,
sols és el sol.
Fins prompte.
jueves, 7 de enero de 2010
Començar pel final
Hola amics:
Hui us proposem un nou exercici de creació poètica: les Tanques.
Com diu la mateixa paraula es tracta de tancar composicions poètiques encetades per una altra persona.
Aquest és un exercici que a més a més de facilitar-nos la tasca de construir rimes, ens dóna l’oportunitat de fer-ho en grup. Així doncs, una opció és fer-ho per parelles. Un membre crea els tres primers versos i l’altre ha d’acabar la composició amb dos versos finals.
Però com sempre el més fàcil per a aprendre és que veieu un exemple, ahí va: aquests versos estan iniciats per Alex i Natalia és la que els ha tancat.
Vinga, animeu-vos a construir els vostres poemes en equip.
Fins prompte.
Els adéus dels amants.
Arranca l'autobús,
ella em busca.
La por la troba.
Amarga eixida
Estació d'autobusos,
soroll en moviment.
Al moll, ella sola.
Al seient ell a soles
Al costat una nova.
Els teus ulls parlen,
caixa de música,
el cor és trist.
Per un viatge amarg
Per un treball trencat.
Desesperació: la cita
perduda. Alegria:
n'hi haurà d'altres.
Cremades: les cordes
de paper. En llibertat.
Hui us proposem un nou exercici de creació poètica: les Tanques.
Com diu la mateixa paraula es tracta de tancar composicions poètiques encetades per una altra persona.
Aquest és un exercici que a més a més de facilitar-nos la tasca de construir rimes, ens dóna l’oportunitat de fer-ho en grup. Així doncs, una opció és fer-ho per parelles. Un membre crea els tres primers versos i l’altre ha d’acabar la composició amb dos versos finals.
Però com sempre el més fàcil per a aprendre és que veieu un exemple, ahí va: aquests versos estan iniciats per Alex i Natalia és la que els ha tancat.
Vinga, animeu-vos a construir els vostres poemes en equip.
Fins prompte.
Els adéus dels amants.
Arranca l'autobús,
ella em busca.
La por la troba.
Amarga eixida
Estació d'autobusos,
soroll en moviment.
Al moll, ella sola.
Al seient ell a soles
Al costat una nova.
Els teus ulls parlen,
caixa de música,
el cor és trist.
Per un viatge amarg
Per un treball trencat.
Desesperació: la cita
perduda. Alegria:
n'hi haurà d'altres.
Cremades: les cordes
de paper. En llibertat.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)